València

dijous, 9 d’abril del 2009

Jacques Brel n'hauria fet vuitanta. Il Pleut sur Bruxelles.

Carta a l'amic Brel (8 d'abril 1929-1978):




Benvolgut Brel, immens Brel, epítet que m'agrada fer servir en parlar dels meus cantants peferits, com ara el Llach, el Raimon, La Billie Holiday, tu i tants altres. Immens Brel, de nou, company de tants moments, amic de la meua atordida adolescència, jo en tenia 16, tu 49 quan vas partir; jo era a l'institut, tu a Les Marqueses i, després, altra vegada, a París i, encara, a les Illes del Sud. Tu em vas seguir en la meua joventut quan cantava la teua poesia amb una amiga d'universitat que, ella, també t'estimava tant. Tu, després, em vas continuar perseguint; el meu germà t'estimava tant, també, i posava els teus vídeos al televisor i, allí, et veia fer tants gestos, amb alarma, immensament, amb els ulls plorosos, amb les mans tremoloses i amb la teua gegant poesia que ens feia tremolar, també, amb tu. I, després, quan va començar a veure's la neu als meus cabells i m'acoste als teus anys, tu també hi eres i encara, ací, al meu costat, de tant en tant t'escolte i et veig suorós i tremolós als vídeos que, gràcies a internet, tinc ara meus i t'escolte, a les teues cançons que m'acompanyen, pels carrers d'aquesta lletja i sorollosa ciutat en el meu ipod- coses modernes per a un desheretat de poble-. El meu país no és tan pla com el teu però com si ho fóra perquè, també, el teu país és el meu: el de la poesía, la música i les emocions tremoloses que ens fan més humans: rient i plorant. Tu em vas ensenyar que en una cançó aparantment còmica pot haver més dramatisme que en un melodrama, que el plor, també, neix d'una rialla. Tu, també, em vas ensenyar a estimar més, encara, la música i la poesia...




Ne me quitte pas, Quand on n'ha que l'amour, Les Flammands, La Chanson des Vieux Amants, Le Plat Pays, Bruxelles, ..., La Dalida et va cantar a tu, però també a nosaltres que plovia a Brussel·les. Plou, avui, ahir- dia vuit. al Plat Pays de la música i de la poesia. Benvolgut amic, gràcies per seguir sent-hi. Descansa en pau al cel dels immensos músics i poetes.







La versió més magnífica de Ne me quitte pas, no permet youtube penjar-la ací, però el link és AQUEST. Brel, més immnés que mai. Mon ami, Brel!

http://www.youtube.com/watch?v=za_6A0XnMyw&feature=related