Pel·li: La Buena Nueva.

(Assajant)

He vist La Buena Nueva, una pel·lícula bella, dura, entranyable i molt commovedora.

Arriscada, valenta, compromesa. Ens parla d'una part de la història que alguns volen amagar. Una història d'individus i col·lectiva. Sobretot és una història d'amor i l'amor ha de ser compromés- com entendre'l d'altra manera?- Amor desinteressat i lliure.


De factura impressionant, el film es toca el cor d'una manera decidida, directa, sense amagatalls.


La fotografia d'una enorme bellesa i l'esplèndida banda sonora fan d'embolcall perfecte per a aquesta gran història d'homenatge i honra als perdedors.


Miguel és enviat com a capella d'un poble socialista coincidint amb la sublevació del 1936. Des del començament de la guerra, els nacionals ocupen el poble i prompte se succeeixen els afusellaments. En la seua lluita per defensar els represaliats, Miguel s'enfronta a la jerarquia eclesiàstica i militar, posant en joc la seua pròpia vida.


Helena Taberna n'és la directora. Conta que La Buena Nueva és una història sobre religió, però és sobretot una història d'amor.

La vida i la mort són protagonistes al llarg de la narració mostrant els horrors de la guerra i incorporant, a través de les vivències i baix el punt de vista d'un jove capellà, una temática mai vista en el cinema sobre la Guerra Civil: el paper que hi jugà l'Església d'urant aquest període de la història recent d'Espanya.


Miguel destinat com a rector d'un poble d'esquerres al juliol del 36 és testimoni de la repressió i reacciona situant-se al costat dels més desfavorits, enfrontant-se, així, al poder. El caràcter valent del jove capellà ens empenta a sentir-nos identificats amb la seua actitud i les seues idees. La Buena Nueva es converteix, així, en una història universal, com ho és la lluita per mantenir-se fidel als propis ideals, malgrat que això implique un gran sacrifici personal.

És una pel·lícula de ficció, però està basada en la biografia d'un familiar de la directora, és una història que va conéixer de xiqueta i que la va impressionar molt pel misteri que envoltava els temes relacionats amb la guerra.

Diu Helena Taberna que La Buena Nueva li ha exigit respectar els fets històrics, que s'ha cuidat molt l'ambientació intentant ser fidels a tots els esdeveniments reals que apareixen al llarg del film. Continua contant que, al mateix temps, s'han creat situacions, accions i personatges de ficció, que no existiren, però que hagueren pogut existir.

S'afirma de les pel·lícules d'aquesta directora que aconsegueixen crear un sentiment d'esperança malgrat els temes tan delicats que tracta.

Helena Taberna vol que aquest film ajude a conéixer millor aqueix període ombriu de la història d'Espanya i alhora permeta un raig d'esperança marcat pel seu desig de que aqueixos fets terribles no tornen a succeïr mai més. Afirma Helena que la seua filmografia sembla seguir una tendència en la que està present el tema de la lluita entre la llibertat individual i el compromís social. La possibilitat de l'individu de volar sol, sense allunyar-se massa dels altres, és una qüestió que li importa molt.

La intenció de la directora ha estat la de fer un llargmetratge ben construït, sòlid i ple d'emoció i que duga els espectadors a reflexionar sobre les passions, la llibertat i el comportament dels éssers humans en situacions adverses.

La Buena Nueva gira al voltant de la recuperació de la memòria històrica, des d'un punt de vista humà i emocionant. No es tracta d'apuntar els culpables, sinò de retre un record sanador i poètic als que van perdre la guerra.

Ian Gibson també parla d'aquesta pel·lícula, que li sembla extraordinària, amb unes grans interpretacions i direcció alhora que un gran ritme i interés humà. Hi destaca la seqüència final. Ens comenta que Unax Ugalde, el capellà protagonista, és un personatge memorable que arriba al cor de tots els espectadors i també durà a la reflexió. El film mostra molt bé l'horror de la guerra però també la possibilitat de salvació perquè La Buena Nueva és l'Evangeli. La pòssibilitat de què per via de l'amor, de la tendresa, del perdó es trobe el camí cap a la pau. I acaba dient que la troba una pel·lícula magnífica i impressionant.